reportatge: Badalona Televisió

Com molta altra gent estic fent, virtualment és clar, la Barcelona World Race amb totes les particularitats i amb cap dels inconvenients que representen el fred, que et passin les onades per sobre amb la conseqüent remullada, el dormir al mig de regalims d’humitat així com molts i inacabables problemes que des d’un sillonet els estalviem, encara que el joc ens faci llevar alguns dies a les sis menys cinc del matí.

fotos: Quim Garriga, Félix Chavarrías, i Albert Cunill

Be, sense anar més lluny, aquest cap de setmana hem fet la III Travessa de l’Equinocci que enguany, amb gran encert per part de l’organització, ha incorporat a la travessa un gran realisme i contrast en les condicions meteorològiques que ha pogut copsar la majoria dels participants, emulant les condicions canviants de la mítica BWRace.

En l’anada l’organització de la travessa va posar èmfasi en les rolades per posar dificultats als que volien solucionar el pas de les boies “november” i “sierra” amb un sol bordo, de tal manera que els del bordo de mar quasi al final el vent rolava a la dreta i els donava malament (ja en tenien prou amb la corrent i mar a favor i més pressió de vent), i els que optaven per fer un sol bordo per terra, la rolada era poc important però els deixàvem amb menys mar i corrent a  favor (ens va costar treball i calés, perquè tinguéssin menys vent).

A manera de portes de seguretat per evitar els icebergs, i per això he fet l’observació de la BWRace, teníem boies de seguretat per evitar els vaixells de càrrega i molt a pesar d’això algun iceberg se’ns escapava prop de la porta de seguretat i feia “jinyar” a algun participant exigint a l’organització un certificat pel qual aquell mastodonte de gel no s’interposaria entre el participant i port ginesta.

No massa abans i com avís de la proximitat al continent gelat, s’anunciava per part d’un participant l’avistament d’una balena amb el corresponent xorro d’aire i aigua (aquesta la vam aconseguir del Acuatic Park of Alaska) i també d’un banc de dofins que ens venien a desitjar bona sort per la que ens venia a sobre (sueltos no els llogaven i van haver de ser una cinquantena). Jo mateix vaig veure un peix lluna en ple dia (no sé qui el va llogar), un tauró que tenia l’aleta a la cua (segur a resultes d’una confusió a l’hora de fer l’inventari), i un gran, grandiós, albatros de 3,4 metres amb ales obertes (els més petits menjaven molt) que volava tant, tant alt que semblava una gavina normal i corrent  (aquest últim va ser el més car de tot l’atretzo i casi no és veia).

Una vegada passada la porta de seguretat i com si féssim un salt important en el recorregut de la BWRace, de cop...................Doldrums!....., doldrums aconseguint un realisme espectacular per part de l’organització on els elisis vora de la Zona de Convergència Intertropical  son molt fluixos i amb direcció constant, doncs l’organització de la regata, a més, els va fer rolar, per sorpresa dels patrons, i quan molts participants pensaven en retirar-se per que no arribarien a temps al sopar, els hi venia una lleugera briseta per que desistissin i quan ho feien, només calia comptar fins a deu, per fer-los arribar una altra briseta  i fer-los venir remordiments per haver abandonat.

Per no allargar-ho massa, només nombraré els efectes especials de la tornada del diumenge:

Per començar Briseta típica de després dels doldrums sense cap més observació fins arribar a l’aeroport: fotet!....... Per si no ens creies capaços  “40 rugientes” i al cap de 10 graus en plena boia “Sierra” els “50 bramantes” però per tocar els cataplins, de la qual cosa no tot el comitè organitzador n’estava d’acord, enlloc de fer el recorregut amb vents portants en el nostre cas ho fèiem cenyint, i per colmo i a manera del mariners que quan creuen el Cabo de Hornos poden fer un riu a sobrevent, al no poder deixar la canya uns i la roda uns altres per precaució pel fort mar i vent que hi havia, més d’un ho va fer a sobrevent d’ell mateix (sobretot els prostàtics).

Ja una altre vegada en l’atlàntic sud, i sense cap més novetat fins arribar al Mediterrani tres observacions: els rebots de les onades que al xocar amb l’espigó del Port Fòrum rebotaven com si és tractés d’un frontó i deixaven una graella de mar fent xup-xup amb l’amplada de l’espigo i de fondo arribava fins a mitja milla endins, just la mida per que tothom hi passés per sobre (era un detall pels del Port de Badalona). El veler avarat a la platja (va ser un que és va oferir a col•laborar amb el decorat i encara que nosaltres li vam dir que no s’arrisqués, veig que ho va fer) i per últim la plataforma també avarada a la sorra al costat dels refrigeradors de la Fecsa (encara que sembli una tonteria esta be per que ningú va entendre com ho hem aconseguit).

Felicitats a tots per la paciència i per aguantar fins els “40 rugientes” sense dir ni piu abans de retirar-se i pels que encara no són socis del Club de Vela Badalona suposo que els hi va quedar molt clar que tenim un servei “on line” via ràdio per explicar si han d’entrar a port amb les veles hissades, el moment d’aquartelar el gènova al costat del norai en el moll d’estribord, quins vaixells son aptes per remolcar a un altre embarcació i quins no, la retransmissió de la previsió meteorològic fora d’hores i a instàncies de qualsevol embarcació  amb el contrast de dues versions, una de dura pels qui vulguin més vent i versió lleu pels que volen menys vent i la descripció amb tota mena de detalls del que ens anem trobant en la travessa (com per exemple el d’un tub que estava surant a la deriva: diàmetre, allargada, profunditat, color, posició, velocitat i direcció) per satisfer la curiositat dels tripulants. També vull que quedi molt clar que l’organització no te res a veure amb la clavada que va fer un veler al entrar dissabte a port Ginesta, tampoc amb el motor que no és va poder arrancar al sortir diumenge i amb el temporal de llevant que alguns van trobar al entrar a casa seva per arribar massa tard diumenge.

Un de l’organització