En aquesta edició on diverses circumstàncies van influir en què l'organització de la travessa es demorés fins a l'últim moment, la V Travessa de l'equinocci es posava en marxa altra vegada amb una inscripció inicial de 20 velers (que van quedar reduïts a 16 a la línia de sortida).
LES CIRCUMSTÀNCIES PRÈVIES, I LES PREVISIONS
Degut als temporals de les setmanes anteriors a la celebració de la travessa, la bocana del port del Masnou estava tancada per un gran banc de sorra, fet que va impossibilitar l'assistència d'alguns participants d'aquell port que havien manifestat la intenció de participar a la Travessa (com ja havien fet edicions anteriors).
També les previsions de vents forts de proa van desencoratjar alguns participants que, coneixedors de la ruta i de les dificultats que suposen aquestes condicions en la zona, van optar per no participar en aquesta edició.
No oblidarem tampoc altres circumstàncies com la manca d'un patrocinador important com havia estat en les tres anteriors edicions Balsamar, i que la difusió de l'anunci de regata es va fer molt tard i es va limitar als participants d'edicions anteriors.
L'ESMORZAR I LA PRESENTACIÓ
A primera hora del matí l'ambient a l'oficina de regata es feia cada cop més notable, i era fàcil distingir les cares conegudes (majoritàries) per les salutacions efusives i somriures evidents, de les cares noves o menys habituals a les regates de Badalona (que també hi havia en aquesta ocasió), amb una expressió més observadora i tímida.
Al bar "A Toda Vela" vam celebrar el tradicional esmorzar de pastes sucs i cafès, i mentre les tripulacions es reunien i es preparaven, també hi havia ocasió per observar de reull als competidors... El temps semblava més tranquil del que deia la previsió i la moral estava ben alta, amb moltes ganes de començar!
LA TRAVESSA - DISSABTE
A l'hora de la sortida la mar era plana i acabava d'entrar una brisa d'uns 5 nusos del SE rolant cap a SSE (fet que va obligar al comite a reposicionar la línia, a pocs instants del senyal d'atenció). En aquestes condicions, tot i que donava rumb directe a un desquartelar, ja es van començar a definir diferents estratègies, que anaven des del Tatatoa, enganxat a la costa, fins al Bribon VII, que optava per allunyar-se de terra i guanyar sobrevent. També en aquests primers compassos es podien apreciar ja les grans diferències de ritme: coincidint amb el grup A majoritàriament amb tripulacions més nombroses i més preparades es distanciaven ràpidament, mentre que en el grup B format per embarcacions més de creuer que de regata el ritme consistia en mentalitzar-se per una llarga jornada. Per la seva part les embarcacions més petites del grup C eren les que evidentment més havien de lluitar per mantenir el contacte amb els del davant.
Quan els primers arribaven a l'alçada del port olímpic el vent, que havia anat rolant tímida i progressivament a Sud va quedar pràcticament encalmat, però a l'horitzó ja es veia una ratlla ben fosca que s'aproximava ràpidament des del Sud. El cap de la flota estava molt dispers (Victòria més a terra, i Bribón VII a unes dues milles mar endins, amb Jay pel centre, Embolic navegant el bordo cap a mar des de darrera del Victòria, seguits per Isurus, també per terra), però quan tot semblava indicar que aquestes diferents estratègies marcarien la diferència, el vent del Sud va entrar amb força (en pocs minuts es va posar per sobre dels 18 nusos) i en els primers creuaments arribant a l'alçada de la boia November es va constatar que les diferències eren mínimes, i que tot estava per decidir. Al grup B, les embarcacions que havien sortit més conservadores (com el Tatatoa, que havia muntat una vela de proa més petita en previsió de vent fort) havien perdut bastanta distància, però amb l'entrada de vent fort tenien la opció de recuperar, però sobretot la comoditat de navegar menys forçats. En el grup C, mentre que Parana II i Plancton malgrat ser dels més petits de tota la flota es mantenien per davant de la major part dels participants del grup B, el Setè Cel i Nagual començaven a tenir dificultats per avançar.
Quan els primers s'aproximaven a la boia Sierra el vent estava amb cops per sobre de 20 nusos i la mar ja s'havia format molt ràpidament, amb onades que s'aproximaven als 2m. En aquestes circumstàncies, on fins i tot en els vaixells més grans les tripulacions anaven ben remullades pels esquitxos constants, es van produir els primers abandonaments: Nereus decidia continuar a motor, mentre que El Setè Cel i Nagual decidien tornar cap a Badalona. El toc d'humor el posava (com sempre) el Sur-Be, informant al comitè que havia passat per la boia Sierra, abans que ho fes cap vaixell del grup A!!! evidentment el comitè va entendre desseguida que el Sur-be havia confós la November per la Sierra...
A la porta de pas intermig, situat davant de la platja del Prat, fins i tot des del comitè costava veure la boia entre onada i onada! Jay, Bribon VII, Victòria i Embolic creuaven cap a les 15:25h en aquest ordre, en menys de cinc minuts entre tots quatre! mentre que Isurus tancava el grup A, a 40 minuts d'Embolic. Si cap vaixell arribava a port Ginesta abans de les 17h aquest control de pas esdevindria la classificació definitiva, i un cop fets els càlculs es situava així (en temps compensat): Embolic -> 00:02:44 -> Bribon VII -> 00:03:08-> Victòria -> 00:01:09 -> Jay ->00:43:56-> Isurus.
Ja descartada la possibilitat que cap embarcació dels grups B i C entrés dins del temps límit a l'arribada de port Ginesta, a mida que creuaven la porta de pas intermig se'ls va anar donant arribada. Cap a les 16h Voll Cinquè decidia posar motor, i a menys de 15 minuts de Isurus del grup A, Sur-Be era el primer del grup B en superar la línia d'arribada del recorregut escurçat, seguit pels més petits de la flota que quedaven en regata, Parana II i Plancton del grup C, que superaven en temps real a Trimaka, Tatatoa i Telemakos del grup B. Passades les 17:30h Canyi contactava amb el comite per anunciar que també es retirava i posava motor rumb a port Ginesta.
Mentrestant a l'arribada dels vaixells del grup A les posicions en temps real deixaven davant al Jay seguit pel Victòria, que aconseguia superar al Bribon VII, però l'Embolic aconseguia aguantar i fins i tot reduir distàncies, fet que el col·locava en la primera posició en compensat a més de 6 miunts del Jay. Tancava la classificació del grup A un Isurus que en cap moment va llençar la tovallola i fins a la línia d'arribada va lluitar i va mantenir-se en batalla com el que més.
Un cop arribats a port Ginesta, hi havia un darrer obstacle, consistent en superar el trencant de la bocana del port...
EL SOPAR I ENTREGA DE TROFEUS
Arribats a port Ginesta, l'ambient al moll i al restaurant Santos (convertit en village de regata) era el de les grans ocasions on, tot i el cansament degut a la dura jornada de navegació, les cares eren de satisfacció, tant pel descans que suposa trobar-se a port amarrat, com per la gesta d'haver aconseguit arribar, però sobretot per poder comentar les anècdotes, dirimir les estratègies del dia, comparar i avaluar resultats, queixar-se del ratnig,... i en definitiva compartir entre navegants aquesta afició que tant ens apassiona que és la navegació a vela.
El sopar va transcorrer en un ambient distès com correspon (sobretot quan passades les 22h va aparèixer la tripulació del Canyi, de qui no es tenien notícies després de la seva retirada, i que tenia preocupat al coordinador de seguretat), i en acabat es va procedir a l'entrega de trofeus pels 3 primers dels grups A i B, i pels 2 únics del grup C que van arribar.
Finalment els responsables de la botiga Ca l'Eco del port de Badalona van obsequiar a tots els assistents amb uns vals de descompte, i a continuació es va celebrar un sorteig de regals per gentilesa de la botiga Ca l'Eco, de Barcelona Sailing School, i de CURSOSDEVELA.CAT.
LA REGATA INVERSA DE TORNADA - DIUMENGE
Diumenge ens vam llevar amb pluja, poc vent i mar de fons, però malgrat totes les inclemències, avaries, i reparacions de fortuna, 10 vaixells van prendre la sortida direcció a Badalona, per ordre de ràting ascendent (primer els més lents i al final els més ràpids).
A l'hora de la sortida hi havia una brisa del SSE que no passava dels 5-6 nusos, i en la primera part del recorregut la clau estava en decidir si optar per buscar un bon angle per muntar espinnakers/ gennakers, o bé optar per fer rumb directe, sense opció de posar més vela si es mantenia la direcció del vent. El més lent de la flota i primer en sortir, el Plancton, fidel a la seva estratègia en edicions anteriors, optava pel camí més curt, igual que Sur-Be i Jay, darrer en prendre la sortida. En canvi, tant Embolic, com Trimaka, com Bribon VII com Victòria optaven per anar cap a mar, buscant potser una mica més d'intensitat, però sobretot un millor angle per poder hissar espinnaker/ gennaker. La resta, Telemakos, Nereus i Tatatoa es mantenien pel centre de la flota, amb el Tatatoa com a vaixell més allunyat de la costa entre aquests tres.
Els primers en posar espinnakers van ser Embolic (que ja havia superat a Telemakos i Trimaka) i Bribon VII (que ja havia superat a Victòria, Tatatoa, Nereus, Telemakos, i Sur-Be), i en canvi Victòria seguia guanyant sobrevent, potser veient que Embolic i Bribon VII patirien per passar la punta del Llobregat amb l'espi. En el centre de la flota, mentre que Trimaka i Sur-Be conservaven distància, Telemakos Nereus i Tatatoa s'agrupaven davant de la platja del Prat, ja amenaçats pel Victòria i pel Jay: l'un per la banda de mar i l'altre per la banda de terra.
L'aproximació a la bocana Sud del port de Barcelona, ja superat l'ecuador de la regata va ser el lloc clau on es va decidir gairebé tot el que quedava per decidir:
- Encara al capdavant de la flota, el Plancton seguia pel camí més curt i decidia posar l'espinnaker en el moment d'obrir el rumb direcció Badalona
- A tocar del primer, i amb un avantatge molt clar sobre el següent, l'Embolic semblava que també era qui tenia més opcions de guanyar la regata de tornada, però quedava atrapat en un forat sense vent i no semblava trobar la sortida
- En tercera posició el Bribon VII, enganxat a les roques de l'espigó del port, lluitava en un angle impossible per mantenir el seu espinnaker inflat, resistint-se a baixar-lo, i aproximant-se a la zona sense vent on els seus predecessors havien quedat aturats.
- Trimaka, emparellat amb Sur-Be, però més a sobrevent, aprofitava per muntar abans el seu gennaker i tornava a distànciar-se'n lleugerament.
- Aprofitant que el vent rolava lleugerament a Sud, Jay hissava espinnaker i superava al Victòria, que amb la rolada havia quedat en un angle massa obert pel seu gennaker, després d'haver-se esperat potser massa abans d'hissar-lo.
- Victòria superava al seu torn a Sur-Be, poc abans que aquest hissés també el seu gennaker
- Per la resta de la flota, sense espinnaker/gennaker, i amb vents fluixos de popa quedava definitivament descartada qualsevol altra opció que no fos lluitar entre ells, i després de l'abandó del Telemakos la cosa quedava en un cos a cos entre Tatatoa i Nereus.
L'ensurt del dia va protagonitzar-lo el Plancton, que mantenint la vista enlaire intentant inflar el seu espinnaker no responia al coordinador de seguretat, qui s'esforçava per persuadir-lo per ràdio que estava a rumb de col·lisió no amb un mercant sinó amb dos, un que sortia molt ràpid per la bocana del port mentre feia sonar la seva botzina "MOOOOOOOOOC!!!!", i un que entrava a tota velocitat. El Plancton, navegant a menys de 3 nusos estava ja començant a creuar la bocana quan el coordinador de seguretat va arribar a la seva alçada i va obligar-lo a trabujar en direcció a terra, per tornar a trabujar uns instants més tard, ja a popa dels dos mercants. Gràcies a que el vent havia pujat una mica els següents creuaments per la bocana del port es van dur a terme amb diligència i distància suficient del tràfic incessant de mercants, malgrat que el coordinador de seguretat, afectat per l'ensurt del Plancton, no parava d'apressar la resta de participants: "vols dir que passes?", "vas molt molt just!", "estas segur?", "tu mateix...", quin pesat!
En el tram final, mentre que l'Embolic havia deixat esfumar tot l'avantatge i es veia superat pel Bribon VII, pel Jay, i pel Victòria, i perdia pistonada respecte Trimaka i Sur-Be, el Plancton seguia lider fidel a la seva estratègia. Aconseguiria aguantar l'empenta del Bribon VII? i el Jay, i el Victòria, ja amb bon ritme, aconseguirien reduir distància suficient per amenaçar al Bribon VII i al Plancton? i l'Embolic, es recuperaria del temps perdut esperant el vent? doncs no a tot...
A la línia d'arribada, al far verd del port de Badalona, el primer en creuar-la va ser el Bribon VII, seguit molt de prop pel Plancton (qui després s'exclamava: "si no hagués estat per les trabujades del port de Barcelona..."). En tercera posició va entar el Jay, seguit de Victoria, Embolic, Trimaka, i Sur-Be. En la lluita per les darreres posicions, tot i que sortint mes enrere Tatatoa havia atrapat a Nereus a mig recorregut, en la segona meitat Nereus aconseguia recuperar la posició, finalitzant davant de Tatatoa.
fotos: Jordi Cunill / Albert Cunill
visualitzar àlbum prova 1 / àlbum prova 2
