Aquest trimestre de PRIMAVERA intentarem relatar com transcorre cadascuna de les proves:
Prova 1:
(crònica del Cucumiau)
Primera prova de primavera, 6 iots es presenten a la reunió de patrons, així com 8 tripulants de la borsa del club amb moltes ganes de navegar. Així doncs, sortim a mar amb els iots ben carregats de tripulació.
Quan sortim de port hi ha una mica d'onadeta, la línia de sortida ja està plantada, però esperem mitja horeta a que pugi el vent.
Poc abans de les 13:00h l'oficial de regata, en Josep Novell, ens dona sortida, amb una brisa de garbí d'uns 5 nusos, que poc a poc va pujant fins a uns 7 nusos en arribar a la primera balissa del triangle, a unes 2 Mn. Mentre enfilem cap a la segona balissa (prop de la boia del besòs), el cel es comença a tapar una mica i el vent cau en el moment en què els primers monten la segona balissa. El comitè de regata espera una estoneta, però veient que la flota no avança decideix amb bon criteri anul·lar la regata, just quan es produeixen els primers abandonaments.
Prova 2:
(crònica des del Tatatoa)
Tal com apuntava la previsió, el dia comença gris, amb onades grans i poc vent de llevant. Pocs minuts abans de les 11h cau un xàfec potent, que dura uns 20 minuts. Hi ha el Tatatoa i l'Embolic, i 1 tripulant de la borsa disposats per sortir (el Francesc del Pepus diu que recull...).
El cel escampa ràpidament s'estableix un bon vent de nord. Amb aquestes condicions, i quan ja decidim fer la prova, es sumen el Victòria i un altre tripulant. Amb un vent del 330º que estava per sobre de 16 nusos i va baixant d'intensitat, el comitè de regata, format per l'Albert i la Cris, s'estrena amb uns quants dubtes i ens fa fer un tomb abans de col·locar la línia de sortida: monta un barlovent-sotavent d'1,5 Mn, amb la balissa 1 davant de la bocana del port.
A la sortida el vent ja ha caigut per sota dels 8 nusos: el Victòria agafa la millor posició i surt prop del comitè, seguit molt de prop pel Tatatoa. L'Embolic surt amurat a bavord i malgrat que passa per la popa del Tatatoa, desseguida es veu afavorit per un role a l'esquerra, que el coloca al capdavant. De camí a la balissa 1, el vent cau encara més, i el Tatatoa vira per anar a buscar la ratxa davant del port però no hi arriba i es queda aturat, mentrestant l'Embolic i el Victoria tenen vent suficient per arribar i muntar la balissa força junts: just en aquest moment entra el garbí i toca cenyir altre cop cap amunt, un per cada banda del camp de regata. El Tatatoa passa la primera balissa ja amb un vent de garbí per sobre dels 20 nusos. L'Embolic arriba primer a la balissa de sortida, però el Victoria li trepitja els talons... puja el gennaker, i a tota pastilla arriba primer a la línia d'arribada (el comitè de regata ha escurçat el recorregut a la balissa 1).
Prova 3:
(crònica del Velaluka)
Tot estava preparat per fer un sobrevent-sotavent avui 3 de maig: una senyal d’atenció a les 12,30h. , una bona línia de sortida, un ventet de 14 nusos del sud, i la boia de sobrevent fondejada a una milla i mitja de la sortida i un comitè de regates comunicant-se tant esqüetament que semblava Morse però de veritat que n’hi havia prou i suficient i tothom sabia el que havia de fer.
Ja que la direcció del vent marcava 180º semblava que, tot fent la primera cenyida i just quan acabés d’entrar el tèrmic el vent oscil•lés cap a la dreta, molt lluny de fer el bordo de terra ja que, encara que fos el més beneficiat per la previsible rolada, el camp de regates marcava prous rissos per decidir el bordo de mar.
Per ordre de sortida: Victòria, Embolic, Velaluka, Tatatoa, Fandango i PepusIV quasi tots fent bordo de mar i al arribar a la primera boia i havent arribat el vent a una velocitat de 22 nusos d’aparent, l’únic que millorava la seva posició era el Pepus IV.
El Victòria celebrava la virada de la primera boia hissant l’espí i la resta, al cap d’una bona estona, ja en teníem prou amb dues veles i lluny de estar en disposició de la polar de l’embarcació per saber en quin angle en relació al vent fem una popa tancada amb el temps més curt, cada tripulació ha fet la seva pròpia versió original.
A partir d’aquí hi ha hagut dues regates totalment diferents: la primera amb el Victòria totalment destacat amb garbí i uns 18 nusos d’aparent, la resta amb llevantet d’uns sis nusets fent de través el recorregut que el Victòria havia fet de cenyida des de la boia de sortida a la de sobrevent, boia que al virar-la el Velaluka com segon classificat sonava pel canal 17 de la radio l’arribada del Victòria, en Morse, clar i contundent.
Al final, en temps real, el primer i segon han estat els mateixos que en l’ultima boia amb una diferència de mitja hora, després l’Embolic seguit pel Pepus IV amb una Imma transformada amb la millor patrona d’una regata de l’America’s cup, a continuació el Tatatoa i per fi el Fandango.
Les meves felicitacions al comitè de regates (d’una sola persona) per la paciència que ha tingut per quedar-se fins el final ja que tots menys 1 segurament arribàvem amb el temps màxim esgotat i ell, fins l’últim en arribar, ha anat cantat les arribades, evidentment en Morse.
Prova 4:
(crònica des del Fandango)
Toca regata conjunta amb el CMPO, 6 iots inscrits a la prova i 5 tripulants de la borsa repartits en 2 d'ells.
Bufa llevant i sortim tots de Badalona amb el temps just, tan just que en arribar amb prou feines dona temps d'agafar posicions enmig dels quasi 30 iots del CMPO que assisteixen a la prova. Mentrestant en el Fandango, amb un problema de refrigeració del motor (encara que ho sembli no estem a la cursa de F1 de Montmeló), arribem tard i creuem la línia de sortida uns segons després del senyal, per boia. Des de la nostra posició veiem ben col·locats al Clan, a l'Embolic U, i al Victòria, ens creuem amb el Pepus IV (per la seva popa), i el Tatatoa ens segueix de prop.
A mig camí cap a la boia del Besòs, ja passada la boia de desmarc, el vent, que amb prou feines hauria arribat a 10 nusos, comença a caure: sembla que els que han optat pel bordo de mar surten afavorits (Clan i Pepus), mentre que el Victòria, el Fandango i el Tatatoa no l'hem encertat (l'Embolic ja l'hem perdut de vista, deu estar molt endavant). Decidim anar cap a mar i de sobte veiem unes quantes aletes enmig de la flota i acostant-se cap a la nostra trajectòria: ben aviat confirmem que es tracta d'un ramat de més de 20 dofins! venen de dret cap al Fandango i ens acompanyen uns instants flanquejant-nos per l'amura i a la nostra proa, per enveja dels altres iots que ens van creuant pel davant sense pietat.
Amb poc vent i sense espi, el tram de baixada des de la boia del Besòs es fa llarg, i es fan diferències importants. En creuar la línia d'arribada, i ja proa a Badalona, el vent s'anima una mica i ens fa més agradable la tornada: ens creuem altre cop amb el Pepus, que no desaprofita l'ocasió de tornar-nos a deixar en evidència, i ens passa com si res mentre al Fandango trimem tot el trimable sense aconseguir atrapar-lo.
Prova 5:
(crònica des del Velaluka)
Avui hem tingut un bon dia: un bon ventet de Garbí, una bona temperatura, i alguns núvols perquè no ens cremés el sol...
L'Itaca30 ha protagonitzat la sortida, no pas per sortir el primer, sino per un petit problema a port que li ha impedit arribar a l'hora de la sortida. Sort que el comite no ha tingut inconvenient en esperar-lo uns minuts. De fet li ha anat bé per tornar a plantar la línia i fer-la una mica més gran (es nota que en Xavi navega en vaixells de ràdiocontrol). Tant la línia de sortida com el recorregut han estat impecables: la segona boia s'ha plantat més tancada perquè entrés l'espi, i entrava en els dos llargs.
Sortida força bona del Victòria i el Velaluka, seguits per l'Embolic i més enrere pel Pepus, Clan, Tatatoa i Itaca30. Sorprenia veure el Clan tan enrere, però només eren 2 i semblava que s'ho prenien amb calma: tot i així han anat remuntant fins passar la boia del Besòs (molt apurada) en tercer lloc, ben a prop de l'Embolic i no gaire lluny del Victòria. El Velaluka passava a continuació, seguit de lluny pel Pepus, que ja s'havia desempallegat del Tatatoa i de l'Itaca30.
En el segon tram el Victòria ha posat la directa i ha marxat, mentre que ni l'Embolic ni el Clan gosaven pujar l'espi. Al Velaluka en canvi si que ho intentàvem, però per un problema amb la drissa del Gennaker no ho hem aconseguit fins molt a prop de la segona boia. A partir d'aquí hem començat a encalçar el Clan i l'Embolic, que han fet gairebé tot el tercer tram emparellats i calcant l'estratègia: ambdós han fet un simulacre de pujada d'espi que ha quedat en empat quan han desistit també tots dos. Finalment el Clan ha creuat la línia a només 2 segons de l'Embolic, i a un minut del Velaluka, que venia llançat. El Pepus feia la seva en una posició en què no l'incomodava ningú, i tot i que semblava que l'Itaca30 s'acostava al Tatatoa, finalment s'ha hagut de conformar amb la darrera posició.
Anar a classificacions >>
Prova 6:
(crònica telefònica)
Poc vent, i 7 iots disposats a sortir en un dia amb poc vent i una mica d'onada. El comitè, amb bon criteri, decideix fer un recorregut curt: barlovent-sotavent de 1,5 milles. Tot i així el Pepus decideix no sortir.
En aquestes condicions el Clan s'imposa amb autoritat, per davant del Victòria, el Velaluka i l'Embolic, que entren en un mocador, mentre que l'Estavanac no defalleix i aguanta fins al final, tancant les arribades, ja que el Tatatoa es veu obligat a retirar-se per indisposició d'un tripulant.
Anar a classificacions >>
Prova 7:
(crònica del Cucumiau)
A les 11h semblava que tindríem un dia amb poc vent del sud-est, però per sort no ha estat així: el llevant ha arribat cap a les 12h i ha permès al comitè muntar el recorregut llarg. Avui hem introduït una variant, consistent en fer un través en el segon tram, deixant un tercer tram de llarg de més de 2 milles.
La sortida ha estat força apretada, amb el Victòria al capdavant, i el Cucumiau enganxat al seu darrere, tapant el forat del comitè: això ha fet perdre uns segons al Clan, que just travessada la línia ha optat per virar cap al costat de mar. L'Embolic, sense apurar la sortida, ha optat per la banda de terra, i a poques eslores a sotavent del Cucumiau l'ha passat com si res, apurant fins al lay-line de la primera balissa. El Victòria ha optat com el Clan pel costat de mar, que finalment no ha resultat el millor, ja que arribant a dalt l'Embolic i el Cucumiau es creuaven per davant del Victòria i el Clan. Tot i així el Victòria aconseguia passar la balissa en segon lloc, colant-se-li per l'interior al Cucumiau.
En el tram de través la balissa estava situada uns graus més a dalt del que havia indicat el comitè, fet que ha despistat als 4 iots que encapçalaven la flota, obligant-los fins i tot a fer bordades per aconseguir passar-la. Això ha permès al Victòria encalçar a l'Embolic, i al Clan superar al Cucumiau en la mateixa balissa. Per darrere el Pepus ja venia en solitari per davant de Trimaka, Nereus, i Tatatoa.
En el tercer tram el Victòria ha estat el primer en pujar el gennaker, i ràpidament s'ha desfet de l'Embolic. Al seu torn el Cucumiau ha estat més ràpid que el Clan en pujar el seu gennaker, i ha estat així com l'ha superat i ha pogut mantenir-lo tot el tram a la seva estela. L'Embolic, tot i no pujar l'espi, aguantava amb molt bona velocitat, fet que li ha permès adjudicar-se la regata en temps compensat, malgrat arribar en quarta posició. El Pepus feia el seu paper habitual d'enllaç entre els del capdavant i la cua de la flota, amb un marge còmode i fidel al tarannà tranquil de la seva tripulació. Tancant la flota el Trimaka s'imposava en el seu debut al Nereus i al Tatatoa, que avui tancava la classificació.
Anar a classificacions >>
Prova 8:
(crònica del Cucumiau)
Toca regata conjunta amb el CMPO, 5 iots inscrits a la prova i força tripulants de la borsa repartits en 3 d'ells.
Escarmentats de l'últim dia, els iots surten de Badalona amb temps de sobra per arribar a la sortida... però el comitè comunica per ràdio que ha situat la sortida davant de la Barceloneta! toca córrer de valent, ja que no se'ns havia avisat d'aquesta ubicació de la sortida: Victòria i Embolic arriben a temps, Velaluka arriba pels pèls però encerta amb la primera bordada i es situa molt a prop del grup capdavanter. Pel darrere, Tatatoa i Pepus arriben a la sortida amb uns quants minuts de retard.
El llevantet que bufava a la sortida va pujant fins a uns 15 nusos quan la flota arriba a la boia del Besòs: el Victòriia i l'Embolic la passen amb el grup capdavanter, mentre que el Velaluka passa enmig del grup perseguidor, i Tatatoa i Pepus retallen terreny a la cua de la flota.
Amb el vent mantenint-se per sobre dels 14 nusos, el llarguíssim tram de baixada des de la boia del Besòs es fa molt ràpid, amb el Victòria creuant primer en temps real, a 5 minuts l'Embolic, i a 5 més el Velaluka. El Tatatoa aconsegueix deixar enrere algunes unitats, igual que el Pepus, que queda a menys de 2 minuts darrere del Tatatoa.
Prova 9:
(crònica del Cucumiau)
Després de celebrar l'assemblea general ordinària del club, els assistents es preperen per la última prova de la temporada. 6 iots inscrits a la prova: alguns iots no hi participen perquè ja estan de vacances. Com és habitual hi ha força tripulants de la borsa, però hi ha lloc per tots.
Bufa un garbí d'uns 8-10 nusos, fa sol, i hi ha algun nuvol petit. Com sempre, sortida sense incidents, el Cucumiau vira el primer i se'n va per terra: el segueix l'Embolic, amb el qual intercanvien posicions a cada virada. Mentrestant el Clan segueix pel bordo de mar, seguit del Pepus, el Nereus, i el Velaluka, que naveguen molt junts pel mig del camp. A la boia del Besòs el Cucumiau apura el layline i es cola a l'Embolic, que s'enganxa a la seva popa durant tot el segon tram. El Clan hi arriba tercer, una mica distanciat, i encalçat per Pepus, Velaluka, i Nereus.
En el tercer tram, amb un angle més obert, l'Embolic es decideix a posar l'espi, i en poc temps recupera la distància que havia guanyat el Cucumiau en el pas de la segona balissa i passa al capdavant: gràcies a la guerra d'orsades entre els 2 capdavanters el Clan i companyia retallen força distància, arribant tot el grup molt compacte a la línia d'arribada, on el Velaluka li treu tan sols 30 segons al Pepus. Al final menys de 9 minuts separen l'Embolic del Nereus, que confirma una excel·lent progressió respecte regates anteriors.
