Prova 2:
(crònica del Comitè de regata/CUCUMIAU)
Primera prova de la temporada (segon intent): aquest cop hi ha 11 iots inscrits, i només 2 tripulants de la borsa.
En la reunió de patrons s'informa als assistents de què no disposem de llanxa del comitè, i ens veiem obligats a simplificar el format de regata: la proposta és realitzar una regata amb sortida inversa. Es fan els càlculs i cada patró prèn nota del seu temps de sortida respecte el primer, que com a iot amb el rating inferior serà el "La Mar de Blau".
Cap a les 12 entrava un llevant d'uns 14-16 nusos, i el Cucumiau sortia de port carregat amb les 2 balisses, que plantava com podia formant una porta a 1,5 Mn de la boia del Besòs. Serien 2 voltes al recorregut: PORTA(sortida)-BESÒS-PORTA-BESÒS-PORTA(arribada). El recorregut quedava en un través tancat a l'anada, i més obert a la tornada, però si no hi havia rolada semblava difícil que entrés l'espi.
El procediment de sortida feia evident la falta de costum en aquest tipus de regata, i molts iots sortien bastant retrassats (les grans onades de llevant no ho posaven gens fàcil). En sortir l'últim, el Victòria (el més ràpid segons el ràting), teníem una llarga enfilació de iots en processó cap a la boia del Besòs: realment feia molt goig de veure!
Arribant a la boia del Besòs l'Embolic ja apuntava a encapçalar la flota, totes les posicions ja començaven a apretar-se, i el pas per boia s'anunciava complicat: el recorregut en línia recta donava poques alternatives a l'estratègia, i l'execució acurada de les maniobres (poques), ben segur que seria decisiva. I si no pregunteu-li al Nereus... Una maniobra astuta però molt arriscada (gens habitual en el Juanjo) deixava el Nereus atrapat entre el Tatatoa i la Boia del Besòs. Vist des del darrere, semblava que el Nereus tenia el temps just per colar-se, però la maniobra no ha estat prou ràpida (potser uns instants d'indecisió?) i el Nereus acabava tocant la boia del Besòs (no ens ha semblat greu), i estripant el gènova amb les aspes de senyalització.
Malgrat l'incident la regata continuava, i així ens ho ha demostrat el Victòria, que ha aprofitat el desconcert per colar-se al Tatatoa i al Cucumiau, escapant-se en un tres i no res. Més endavant el Mar de Blau anava perdent posicions davant l'empenta d'un grup de perseguidors molt compacte: Pepus, Trimaka, Sur-be i Clan navegaven a gran velocitat i a poca distància entre ells. Novament el pas d'aquest grup per la porta i la boia del Besòs resultava espectacular de veure (des del darrere), mentre que poc a poc s'hi acostava el Victòria, que fent una demostració d'estratègia i de gran competitivitat anava a per totes pujant l'espi en el darrer tram (força tancat)! llàstima que abans d'arribar a dalt una avaria al puny de drissa feia caure l'espi a l'aigua, i deixava el Victòria sense possibilitats de podi.
